¡¡Ábrete libro!! - Foro sobre libros y autores

Ada escribió:Propose per al 20 de Maig ¿ Val ?

(...) Des que ha deixat de treballar al diari, ella sempre es troba el menjar fet. A més a més, el Nel és de vida: primer plat copiós, segon contundent i postres. Després de les postres, però, un contratemps que coneix de les vacances: el cos ociós del company ha incrementat la demanda. La més insistent, a l'hora de la migidada: Vaaaa, Nona, només un pim-pam. Serà un pim-pam per a tu, no et fot. Doncs un piiim-paaam-piiim... Que tinc mal de panxa, va. I una mamadeta?, vaaa, una mamadeta petiteta, que ahir va guanyar el Barça.
Ell és més bo insistint que no pas ella excusant-se - tinc feina, tinc mal de panxa, m'hauria de tornar a dutxar-, i per no sentir-lo en una setmana, dues amb sort, es fa una cua, s'agenolla al matalàs i compta mentalment fins a cent vint-i-cinc, cent cinquanta, dos-cents a tot estirar, en sèries de vuit, o de cinc si cal. De tant en tant ha d'enretirar-se, doblegada per una arcada. En el Nel tot és gros. De vegades és un fil al fons del paladar. En el Nel tot és pèl. Finalment, escup a la pica, es renta les dents amb dues-centes raspallades, glopeja Listerine de mentol i torna al despatx amb el comptador a zero.

Pulp escribió:Vinga, penjo.

Us situo: és un fragment (pàgina 35) de la novel·la L'altra. La parella protagonista, l'Anna i en Nel, fa molts anys que hi conviuen, voregen els 40 i no tenen fills. Ell acaba de ser acomiadat per un ERO i està a casa mirant d'escriure la novel·la de la seva vida. L'Anna explica com és el sexe aquestes darreres setmanes (mesos, anys?) amb una anècdota.

(...) Des que ha deixat de treballar al diari, ella sempre es troba el menjar fet. A més a més, el Nel és de vida: primer plat copiós, segon contundent i postres. Després de les postres, però, un contratemps que coneix de les vacances: el cos ociós del company ha incrementat la demanda. La més insistent, a l'hora de la migidada: Vaaaa, Nona, només un pim-pam. Serà un pim-pam per a tu, no et fot. Doncs un piiim-paaam-piiim... Que tinc mal de panxa, va. I una mamadeta?, vaaa, una mamadeta petiteta, que ahir va guanyar el Barça.
Ell és més bo insistint que no pas ella excusant-se - tinc feina, tinc mal de panxa, m'hauria de tornar a dutxar-, i per no sentir-lo en una setmana, dues amb sort, es fa una cua, s'agenolla al matalàs i compta mentalment fins a cent vint-i-cinc, cent cinquanta, dos-cents a tot estirar, en sèries de vuit, o de cinc si cal. De tant en tant ha d'enretirar-se, doblegada per una arcada. En el Nel tot és gros. De vegades és un fil al fons del paladar. En el Nel tot és pèl. Finalment, escup a la pica, es renta les dents amb dues-centes raspallades, glopeja Listerine de mentol i torna al despatx amb el comptador a zero.

Buf, com m'ha sonat tot plegat. I no ho dic pas per mi, eh? Ho dic per una cosina germana d'una amiga de la meva veïna, naturalment.