Cartes a l'Anna Murià (1939-1956) - Mercè Rodoreda

Aquellas maravillosas cartas.

Moderadores: madison, natura

Avatar de Usuario
sergio,
Vivo aquí
Mensajes: 21606
Registrado: 14 Ene 2009 15:39

Cartes a l'Anna Murià (1939-1956) - Mercè Rodoreda

Mensaje por sergio, » 30 Mar 2018 12:56

Imagen

Editorial: Edicions de l'Eixample
Colección: Edicions de les dones
Año: 1985
Páginas: 104
En aquestes pàgines àgils i brillants, Mercè Rodoreda se’ns mostra en totes les facetes de la seva personalitat calidoscòpica i ens descobreix el seu quefer literari al llarg d’aquest anys. Les cartes són el seu esbós biogràfic més fidedigne.

“Les cartes són ella, la Mercè amb qui vaig conviure. Rellegir-les, resseguir-les lentament, paraula per paraula, és sentir-la, veure-la com era, exuberant, imaginativa, riallera, dolorida, fina, amarga, artista, coqueta, acollidora, agressiva… Ella, viva.” (pàg. 40)

* * *

(3 maig 1940) “Escric amb la finestra de bat a bat i damunt la taula tinc un enorme pom de lilàs que de tan perfumats, maregen. Totes les pomeres són blanques i tots els arbres són verds. Hi ha una invasió de muguet. C’est le beau temps.” (pàg. 62)

(19-XII-45) “La meva vida durant aquest anys te l’aniré donant a trossos en diverses cartes. He fet bruses de confecció a nou francs i he passat molta gana. (…) Encara donaré molt de joc: no pas amb cartes. I, sobretot, vull escriure, necessito escriure; res no m’ha fet tant de plaer, d’ençà que sóc al món…” (pàg. 80).

(I-II-46) “¿Vols que et digui una cosa? Vaig cometre un error de no embarcar amb vosaltres. Si sabessis com em reca… Després de set anys em trobo com el primer dia, però més vella; faig una vida d’esclava, sense cap goig; només feina i feina” (pàg.83)

Responder