Publicidad

¡¡Ábrete libro!! - Foro sobre libros y autores

Foro, que no blog, en el que escribir sobre todo lo que se os ocurra referente a libros que hayáis leído, o no, y sus autores. Código VIP: libros
Fecha actual Vie Ene 19, 2018 4:27 pm

Todos los horarios son UTC + 1 hora




Nuevo tema Responder al tema  [ 57 mensajes ]  Ir a página 1, 2, 3, 4  Siguiente
Autor Mensaje
NotaPublicado: Jue Sep 22, 2011 4:37 pm 
Desconectado
I am a Browncoat
Avatar de Usuario

Registrado: Lun Mar 12, 2007 6:05 pm
Mensajes: 14555
Imagen

Citar:
Si la botiga d’antiguitats de la família és tot un univers per al petit Adrià, el despatx del seu pare és el centre d’aquest univers, i el tresor més preuat de tots és un magnífic violí del segle XVIII al voltant del qual giren moltes històries d’aquesta novel.la de novel.les. Jo confesso és una llarga carta d’amor d’algú que ha hagut de jugar sol durant molts anys, entre llibres vells i secrets inconfessats; d’algú que ha estimat de manera incondicional; d’algú que se sent culpable d’una mort violenta, i d’algú que no entén el mal que recorre la història d’Occident.



Enlace


Arriba
 Perfil  
 
NotaPublicado: Jue Sep 22, 2011 6:59 pm 
Desconectado
I am a Browncoat
Avatar de Usuario

Registrado: Lun Mar 12, 2007 6:05 pm
Mensajes: 14555
Per fi he pogut començar aquesta novel.la. Tenia tantes ganes que la vaig comprar el mateix dia de la seva sortida però fins avui no he acabat els altres llibres que tenia entre mans.
Tot just he llegit una cinquantena de pàgines, la part I del llibre i de moment les sensacions són bones. La prosa de Cabré es un camí conegut. Com a Les veus del Pamano juga amb el punt de vista del narrador: primera persona, tercera persona, diàlegs,... No està escrita per a ser llegida amb facil.litat, però l'argument que vertebra l'obra no ho posa excessivament difícil.
Promet: sembla que el llibre serà una collita de peces d'un puzzle que al final compondran una imatge. Veurem en acabar el llibre com n'és de nítida.

M'agraden molt les novel.les que juguen amb el concepte de veritat. Ja sabem que totes les històries tenen més d'un punt de vista i que el lector és un pres de qui se la explica, per això m'ha agradat que tot just al principi l'Adrià ja ens avisi:
"No et fiïs gaire de mi. En aquest gènere tan procliu a la mentida com és el record escrit per a un sol lector, sé que tendiré a caure sempre amb les quatre potes a terra, com el gats; però faré un esforç per no inventar gaire."
I un altre tros que m'ha cridat l'atenció és una cosa que li diuen al Fèlix: "El pater Faluba ens ha dit que els homes no habitem un país; habitem una llengua. I que rescatant llengües antigues..." Sembla adient per aquest racó on escrivim en tantes i diferentes. :lol:


Arriba
 Perfil  
 
NotaPublicado: Vie Sep 23, 2011 11:48 pm 
Desconectado
Vivo aquí
Avatar de Usuario

Registrado: Mar Oct 28, 2008 8:59 am
Mensajes: 12609
Qué casualitat que volia proposar un miniclub de lectura d'este llibre per al proper mes, no sé si a algú li interesarà, jo per ara aniré llegint els teus comentaris Sora :D

_________________
El Tercer Reich y los judíos II (1939-1945)-Los años de exterminio de Saul Friedlander. El pan dormido de José Soler Puig. El joven sin alma de Vicente Molina Foix.


Arriba
 Perfil  
 
NotaPublicado: Sab Sep 24, 2011 8:12 am 
Desconectado
I am a Browncoat
Avatar de Usuario

Registrado: Lun Mar 12, 2007 6:05 pm
Mensajes: 14555
Crec que és una bona elecció per fer un miniclub perquè té tants detalls que segur que te'n perds uns quants. I ja no sols per les històries dintre de les històries de la trama del llibre sino per la manera en què està escrit. La veritat és que l'escriptor et fa anar per allà on vol. Fins avui pensava que era jo la que a vegades aturava el meu ritme de lectura perquè no recordava un detall o no sabia ben bé en quina linea temporal em trobava, però avui m'he topat a la pàgina 124 amb un d'aquests moments i he vist que no, que no era jo, que estava fet a propòsit! Déu-n'hi-d'ho quin tros d'escriptor!
No sé com resultarà això a les traduccions. Aquest punt a l'edicció espanyola, al menys, es perdrà ja que juga amb dos sinònims i no se m'acut com ho pot salvar la traductora. La propera vegada que vagi a una llibreria ho miraré, per curiositat. :lol:


Arriba
 Perfil  
 
NotaPublicado: Dom Sep 25, 2011 11:13 pm 
Desconectado
Vivo aquí
Avatar de Usuario

Registrado: Mar Oct 28, 2008 8:59 am
Mensajes: 12609
Jo ja l'he aconsseguit en ebook, així que en quan puga, que tinc varies coses a mitjes el començaré. Estaré a l'aguait dels teus comentaris :D

_________________
El Tercer Reich y los judíos II (1939-1945)-Los años de exterminio de Saul Friedlander. El pan dormido de José Soler Puig. El joven sin alma de Vicente Molina Foix.


Arriba
 Perfil  
 
NotaPublicado: Mar Sep 27, 2011 8:02 am 
Desconectado
I am a Browncoat
Avatar de Usuario

Registrado: Lun Mar 12, 2007 6:05 pm
Mensajes: 14555
Ja he arribat a la part IV.
Continuo endavant i de moment el llibre no ha baixat en intensitat. Només he llegit un altre llibre d'aquest autor, Les veus del Pamano, i m'és impossible comparar-los. Són similars en l'éstil i en la construcció. Tot i que aquest és més "monumental". Però en quant a personatges, la tendressa que inspiren, la sensibilitat que transmeten guanya Les veus... per golejada. No ho dic com una crítica, perquè és obvi que això ja ha estat fet d'aquesta manera expresament, és més una qüestió de gustos totalment personal.

A la pàgina 376 crec que l'obra que tenim a les mans és
la fusió de les dues obres que li ha donat l'Adrià al Bernat perquè passi una a l'ordinador. És clar que el fet que s'entrecreuin les dues linies, la de l'Adrià i la del mal.
Què estem llegint en realitat? I
qui ens la fa arribar? Donat que en Bernat és un escriptor frustat...
Re. Haurem de continuar llegint.


Arriba
 Perfil  
 
NotaPublicado: Jue Sep 29, 2011 9:25 pm 
Desconectado
Vivo aquí
Avatar de Usuario

Registrado: Mar Oct 28, 2008 8:59 am
Mensajes: 12609
Que ganes de començar amb aquest llibre!!!

_________________
El Tercer Reich y los judíos II (1939-1945)-Los años de exterminio de Saul Friedlander. El pan dormido de José Soler Puig. El joven sin alma de Vicente Molina Foix.


Arriba
 Perfil  
 
NotaPublicado: Jue Sep 29, 2011 11:15 pm 
Conectado
Lector

Registrado: Jue Mar 24, 2011 11:26 am
Mensajes: 76
Molt bona idea obrir un fil per comentar el llibre en català.

Ja vaig comentar la setmana passada en el foro en castellà que m'estava agradant molt però que no sabia si en la traducció al castellà es perdia part de l'essència del llibre, és a dir, en Jaume Cabré fa servir moltes expresions típiques del català current, la musicalitat, el sentit de segons quines frases, la manera de dir-ho.....de forma típica de la gent de Catalunya i transportar això sense perdre ni una gota a una altra llengua, ho veig una mica complicat. I aquesta és part de la gràcia del llibre.

He acabat el llibre fa uns minuts, m'ha agradat molt. És una història que enganxa i m'ha encantat la forma que té en Cabré de narrar-ho tot. La història ens transporta de forma desordenada (fet expressament) per tots els fets destacats de la vida de l'adrià i d'un violí propietat de la seva família i que simbolitza el mal inherent de l'home, i és impressionant com a mesura que avances vas encaixant les peces i entens comportaments que ni el mateix Adrià (ni jo quan ho llegia) entenia en el moment de viure aquella experiència. Per exemple,
el fet de que la Sara marxi sense dir res de Barcelona o que un cop l'Adrià la troba a París, tingui una reacció tan freda. Això, i d'altres exemples, es van entenent a mesura que avances el llibre.


El final està a l'alçada del llibre però tinc una pregunta
Pot ser que la història de la Gertrud i de l'Alexandre Roig li hagi passat al Bernat? Ho dic xq com que el Bernat li roba el llibre a l'Adrià i canvia els noms dels protagonistes, sembla com si encaixés que ell hagi fet això amb la Tecla (assassinar-la quan ja està tetraplègica) per acabar als braços d'una altra dona (Xènia). Ho dic tmb xq a poques pàgines del final, el Bernat s'espanta en recordar-li la mirada de l'Adrià a la de la Gertrud....i després de robar-li el llibre al seu millor amic Adrià, ja no m'en fio gaire d'en Bernat aquest...
Potser se me n'ha anat l'olla....


En resum, llibre molt recomenable. Això sí, parlo del llibre original, en català. Espero que les traduccions li fagin justícia.


Arriba
 Perfil  
 
NotaPublicado: Lun Oct 03, 2011 1:55 pm 
Desconectado
No puedo evitarlo
Avatar de Usuario

Registrado: Lun Abr 24, 2006 6:03 pm
Mensajes: 17330
Ubicación: Sociedad protectora de animales y barcomaris
Extasi total. Una altra vegada en Cabré m'ha guanyat.

Novel.la imprescindible per les lletres catalanes. Ens calia un paio i una obra així en aquests moments on semblava que la literatura catalana es basava en obres curtes i iròniques.

Bravo Cabré... ets molt gran. Sense dubtes, una de les millors obres que he llegit mai.

_________________
Nunca discutas con un imbécil, te hará descender a su nivel y allí te ganará por experiencia
Imagen
http://elekilibrio.blogspot.com/
CAMPAÑA PARA PAGAR LOS ESTUDIOS DE BARCOMARI


Arriba
 Perfil  
 
NotaPublicado: Mar Oct 04, 2011 2:22 pm 
Desconectado
I am a Browncoat
Avatar de Usuario

Registrado: Lun Mar 12, 2007 6:05 pm
Mensajes: 14555
Em falten els últims capítols, però l'unic retret que li feia a la novel.la uns quants centenars de pàgines més enradera s'ha esbanit. Fa temps que llegeixo amb l'emoció a flor de pell. En especial les parts del llibre que estan en cursiva :cry: I després certs tocs que a la darrera part lliguen amb una única frase amb una part de la història contada cincentes planes abans. Quants tocs d'aquest m'hauré perdut ja que la memòria al llarg de tantes planes segur que és falible. Tot i no haber acabat encara el llibre ja sé que més tard o més d'hora faré relectura.

El Ekilibrio escribió:
Extasi total. Una altra vegada en Cabré m'ha guanyat.

Novel.la imprescindible per les lletres catalanes. Ens calia un paio i una obra així en aquests moments on semblava que la literatura catalana es basava en obres curtes i iròniques.

Bravo Cabré... ets molt gran. Sense dubtes, una de les millors obres que he llegit mai.

Que bé que t'hagi agradat tant! :D
La veritat és que vas estar molt encertat amb la recomanació del llibre. Quan el vaig començar a llegir de seguida vaig tenir la mateixa sensació que tu sobre el seu nivell. Tenia por que no es pogués mantenir, ara que ja sou uns quants que l'heu acabada i esteu tan contents ja no em queda el més mínim temor.

Manel2010, de moment no llegeixo els teus spoilers, quan l'hagi acabat me'ls llegiré amb atenció i, si sé la resposta, et contesto. :D


Arriba
 Perfil  
 
NotaPublicado: Jue Oct 06, 2011 6:10 pm 
Desconectado
I am a Browncoat
Avatar de Usuario

Registrado: Lun Mar 12, 2007 6:05 pm
Mensajes: 14555
Manel2010 escribió:
El final està a l'alçada del llibre però tinc una pregunta
Pot ser que la història de la Gertrud i de l'Alexandre Roig li hagi passat al Bernat? Ho dic xq com que el Bernat li roba el llibre a l'Adrià i canvia els noms dels protagonistes, sembla com si encaixés que ell hagi fet això amb la Tecla (assassinar-la quan ja està tetraplègica) per acabar als braços d'una altra dona (Xènia). Ho dic tmb xq a poques pàgines del final, el Bernat s'espanta en recordar-li la mirada de l'Adrià a la de la Gertrud....i després de robar-li el llibre al seu millor amic Adrià, ja no m'en fio gaire d'en Bernat aquest...
Potser se me n'ha anat l'olla....

No se m'havia ocorregut. A favor de la teva teoria tindríem que hi ha més d'un personatge amb dos noms a la història i el comú denominador de la Dora. Per altra que la biografia de la Tecla no concorda amb la de la Gertrud i en lloc apareix un fill en la trama de la Gertrud i l'Alexandre Roig.
Jo crec que la història de la Gertrud està per contraposar-se a la història de la Sara després de l'ictus i l'Adrià quan li demana que l'ajudi a morir.



Acabat el llibre.
La valoració global és excel.lent. Com tot es va aclarint a mida que vas passant les planes, les diferents històries, els punts de vista, les veus que en les van explicant.
Després els llenguatges que utilitza en cada punt de la història i amb cada personatge... Lligo això amb el comentari anterior:
Manel2010 escribió:
...però que no sabia si en la traducció al castellà es perdia part de l'essència del llibre, és a dir, en Jaume Cabré fa servir moltes expresions típiques del català current, la musicalitat, el sentit de segons quines frases, la manera de dir-ho.....de forma típica de la gent de Catalunya i transportar això sense perdre ni una gota a una altra llengua, ho veig una mica complicat. I aquesta és part de la gràcia del llibre.

Suposo que això deu passar amb moltes obres, però nosaltre només som conscients de les traduïdes al castellà perquè som les que dominem i al posar-nos a la pell del traductor ens costa imaginar una solució que estigui a l'alçada. Això ens ho hauria de contestar un traductor professional. :lol:

Resumint: una obra imprescindible i rodona de principi a fi.


Arriba
 Perfil  
 
NotaPublicado: Jue Oct 06, 2011 7:42 pm 
Conectado
Lector

Registrado: Jue Mar 24, 2011 11:26 am
Mensajes: 76
Hola Sora91, gràcies per contestar

Segurament tens raó (jo cada cop crec menys en la meva teoria) però és que en Cabré ens fa anar a través del segles, diferents persones, ara aquí i ara allà, ara aquest i ara aquesta i al final tot queda tan lligat, és impresionant....però i aquesta minihistòria? No queda com una mica deslligada? De veritat que la Gertrud i l'Alexandre Roig apareixen de cop i no tenen (o són) cap de les persones protagonistes del llibre? Em desentona una mica la veritat....
És cert que la biografia de la Tecla i Gertrud no acaben d'encaixar (p ex. el tema de l'estonià) però segons la meva teoria, això seria part del llibre que escriuria en Bernat i es podria "inventar" alguna cosa al igual que canvia els noms de tots els personatges excepte l'Adrià (uff, una mica en pinces ho sé)
Però què m'en dius de la frase quasi al acabar el llibre de "En Bernat va mirar el seu amic i aquest va tornar-li la mirada de manera silenciosa. Per uns moments, es va esverar perquè li va semblar la mirada de la Gertrud".....com sap com és la mirada de la Gertrud? Quan l'ha vist? Qui és per tant la Gertrud? Quina relació tenia amb en Bernat? En Cabré ho posa per posar i ja està...? Jo mentres llegia el llibre, en llegir aquesta frase em vaig emocionar, vaig fer-me tota aquesta pel.lícula de que en Bernat era en Roig, etc...uff, pell de gallina.
No ho sé, tens raó amb el que dius tu de la contraposició d'històries/situacions però no et queda un cert regust de que tot i el que dius, la història no queda tan lligada com la resta d'aconteixements que passen en el llibre?
(Vaya rollo he clavat eh :wink: )


Els que no l'hagueu llegit, llegiu-lo. Feu-nos cas :wink:


Arriba
 Perfil  
 
NotaPublicado: Jue Oct 06, 2011 10:38 pm 
Desconectado
Vivo aquí
Avatar de Usuario

Registrado: Mar Oct 28, 2008 8:59 am
Mensajes: 12609
Hui m'ha donat una rabia que m'han cridat de la biblioteca per dir-me que podia passar per arreplegar el llibre i ha segut una errada i se l'ha endut un altre, ara tindré que esperar al menys 15 o mes dies :icon_no_tenteras: :icon_no_tenteras:

_________________
El Tercer Reich y los judíos II (1939-1945)-Los años de exterminio de Saul Friedlander. El pan dormido de José Soler Puig. El joven sin alma de Vicente Molina Foix.


Arriba
 Perfil  
 
NotaPublicado: Vie Oct 07, 2011 8:05 am 
Desconectado
I am a Browncoat
Avatar de Usuario

Registrado: Lun Mar 12, 2007 6:05 pm
Mensajes: 14555
Arden escribió:
... ara tindré que esperar al menys 15 o mes dies :icon_no_tenteras: :icon_no_tenteras:

Sip, no crec que aquest sigui un llibre que ningú es pugui llegir en dues sentades i tornar-lo deseguida. :( Però mira, aquí sí que va bé que tinguem una llista tan llarga de llibres que volem llegir i així hi haurà més gent amb la que poder comentar. :D

Manel2010 escribió:
Segurament tens raó (jo cada cop crec menys en la meva teoria) però és que en Cabré ens fa anar a través del segles, diferents persones, ara aquí i ara allà, ara aquest i ara aquesta i al final tot queda tan lligat, és impresionant....però i aquesta minihistòria? No queda com una mica deslligada? De veritat que la Gertrud i l'Alexandre Roig apareixen de cop i no tenen (o són) cap de les persones protagonistes del llibre? Em desentona una mica la veritat....
És cert que la biografia de la Tecla i Gertrud no acaben d'encaixar (p ex. el tema de l'estonià) però segons la meva teoria, això seria part del llibre que escriuria en Bernat i es podria "inventar" alguna cosa al igual que canvia els noms de tots els personatges excepte l'Adrià (uff, una mica en pinces ho sé)
Però què m'en dius de la frase quasi al acabar el llibre de "En Bernat va mirar el seu amic i aquest va tornar-li la mirada de manera silenciosa. Per uns moments, es va esverar perquè li va semblar la mirada de la Gertrud".....com sap com és la mirada de la Gertrud? Quan l'ha vist? Qui és per tant la Gertrud? Quina relació tenia amb en Bernat? En Cabré ho posa per posar i ja està...? Jo mentres llegia el llibre, en llegir aquesta frase em vaig emocionar, vaig fer-me tota aquesta pel.lícula de que en Bernat era en Roig, etc...uff, pell de gallina.
No ho sé, tens raó amb el que dius tu de la contraposició d'històries/situacions però no et queda un cert regust de que tot i el que dius, la història no queda tan lligada com la resta d'aconteixements que passen en el llibre?
(Vaya rollo he clavat eh :wink: )


Ei, no és cap rollo això que escrius! :icon_no_tenteras: :lol:
Crec que forma part del "joc" que en Jaume Cabré ens presenta. I això és un altre dels punt forts de la novel.la
¿Per què no hauria d'ésser així? Uns missatges més a munt ja vaig dir que potser qui ens feia arribar la novel.la no era l'Adrià. Hi ha aquell paràgraf de la mentida que vaig escriure i després és que no he pogut evitar tenir present Les veus del Pamano durant la lectura d'aquest llibre.

No sé si tu l'has llegit asixí que tampoc entraré en massa detalls.
A mi em sembla que la teva interpretació és tan bona com qualsevol altra de la manera en què està plantejat el llibre i només el mateix escriptor podria dir-nos quina és la interpretació correcta (si és que n'hi ha alguna). Per exemple, jo m'he quedat també amb certes coses per donar-hi voltes per exemple
el fals Matthias a qui l'Adrià li dona el violí porta els dos trossos del tovalló a quadrets blaus i blancs. ¿Se'l van treure al veritable Mattias? Pero la infermera del centre de gent gran no diu res d'un trasbalsament tan gran, i això encaixa amb la història del metge-nazi a l'Àfrica. I com va recuperar el tros de la germana mitjana?

És per coses com aquesta que sé que segurament tornaré a rellegir aquest llibre. De moment el que vull és aconseguir la resta d'obres d'aquest autor i si puc llegir-les totes cronològicament, perquè si he trobat punts de conexió de Les veus... en aquesta vull resseguir la seva "història" i veure si és un fenomen que es repeteix al llarg de la seva producció literària.


Arriba
 Perfil  
 
NotaPublicado: Sab Oct 08, 2011 11:34 am 
Conectado
Lector

Registrado: Jue Mar 24, 2011 11:26 am
Mensajes: 76
sora91 escribió:
No sé si tu l'has llegit asixí que tampoc entraré en massa detalls.

Doncs no, no l'he llegit (encara)
sora91 escribió:
Per exemple, jo m'he quedat també amb certes coses per donar-hi voltes per exemple
el fals Matthias a qui l'Adrià li dona el violí porta els dos trossos del tovalló a quadrets blaus i blancs. ¿Se'l van treure al veritable Mattias? Pero la infermera del centre de gent gran no diu res d'un trasbalsament tan gran, i això encaixa amb la història del metge-nazi a l'Àfrica. I com va recuperar el tros de la germana mitjana?


Tampoc ho tinc clar. A més, van passant els dies i no tinc els detalls tan nítids. Està clar que un tros el tenia el verdader Matthias i l'altre el Dr. Budden a l'Àfrica just abans de morir. La única connexió entre l'Adrià i el fals Matthias són en Berenguer i Tito Carbonell, per tant, tenen aquests 2 alguna connexió amb l'assassinat del Dr Budden? Doncs s'em fa difícil pensar-ho xq si volen recuperar el violí no els hi cal anar a matar a un nazi que està a l'Àfrica...i això em deixa sense veure clar com arriben els 2 troços en mans del fals Matthias o el que és el mateix, ens mans de Berenguer i Tito. Així que estic igual que tu.


Està clar Sora91 que és el que tu dius, és un llibre que mereix una rellegida per acabar d'encaixar peces.


Arriba
 Perfil  
 
Mostrar mensajes previos:  Ordenar por  
Nuevo tema Responder al tema  [ 57 mensajes ]  Ir a página 1, 2, 3, 4  Siguiente

Todos los horarios son UTC + 1 hora


¿Quién está conectado?

Usuarios navegando por este Foro: No hay usuarios registrados visitando el Foro y 0 invitados


No puedes abrir nuevos temas en este Foro
No puedes responder a temas en este Foro
No puedes editar tus mensajes en este Foro
No puedes borrar tus mensajes en este Foro
No puedes enviar adjuntos en este Foro

Buscar:
Saltar a:  




Autores | Librería | eMarketing | Fotos | Star Wars Revelations | Libros del foro | eBay | RSS | Política de privacidad y cookies | Contacto
Powered by phpBB © 2000, 2002, 2005, 2007 phpBB Group
Traducción al español por Huan Manwë para phpBB España