La cuinera dels senyors - Imma Cortina

Dícese de los políglotas o practicantes de lenguas varias.

Moderador: Larús

Avatar de Usuario
Ginebra
Foroadicto
Mensajes: 3862
Registrado: 29 Mar 2005 19:48
Ubicación: por aquí y por allá...

La cuinera dels senyors - Imma Cortina

Mensaje por Ginebra »

Imagen

Nº de páginas: 198
Editorial: L'ALBI
Idioma: CATALÁN
Encuadernación: Tapa blanda
ISBN: 9788415269762
Año de edición: 2019
Plaza de edición: ESPAÑA
Un matí d'octubre del 1920 la Maria Dolors arriba a Manresa amb el tren de Lleida. És una de tantes noies que han deixat la seva família a pagès per anar a ciutat a servir. Entrarà de cuinera a cal notari, en un pis de l'edifici modernista més emblemàtic de la ciutat. Són temps de la Mancomunitat de Puig i Cadafalch, quan la burgesia catalana aspira a l'ordre i el progrés de Catalunya, mentre els obrers lluiten per millorar les seves precàries condicions laborals. Les vagues i els atemptats en ple carrer són a l'ordre del dia… Però tot això és tan sols el context de la seva història. Mentre arrossega l'enyorament de la casa que ha deixat, la cuinera dels senyors passarà moments de tota mena i no li serà fàcil de poder destriar les emocions que aniran creixent dins seu.
a mi m'està agradant, doncs em conec molt bé la ciutat i em fa gràcia caminar de la mà de l'autora per tot el centre històric de Manresa, allà per la dècada dels 20. D'altra banda, aprofita la narració per fer una mica d'història, anomenant fets tan importants com la Setmana Tràgica, entre d'altres.

La història és senzilla, però com he dit, ben documentada i escrita amb molt de carinyo :)

edito: 1) la llar de cal notari és ca la Buresa, un edifici modernista preciós, val la pena visitar-lo quan l'obren al públic
2) el tren de Lleida que diu que la porta a Manresa triga exactament el mateix que fa 100 anys, i a més és perillós, no hi ha hagut manteniment, la qual cosa ha acabat, aquest any, amb dos accidents mortals. I no es fa res... ho sento, però ho havia de dir
Los científicos dicen que estamos hechos de átomos, pero a mí un pajarito me contó que estamos hechos de historias. Eduardo Galeano


Recuento 2024
Responder